Conèixer el pla urbanístic per a poder aturar-lo

L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines és un pla urbanístic municipal recollit al Pla General Metropolità del 1976 —és a dir, en plena Transició espanyola i abans de les primeres eleccions democràtiques posteriors al Franquisme. Malgrat això, fou aprovat l’any 2009 per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat enmig de la crisi econòmica mundial generada per la bombolla immobiliària i financera.

L’ARE Ribera-Salines preveu l’edificació de vora 3.000 habitatges de nova construcció sobre els terrenys que actualment són l’última zona natural de la ciutat: els horts de la Ribera, a tocar del riu Llobregat. Per tant, vol traslladar la línia de sòl urbà consolidat des de l’actual, a l’Avinguda Baix Llobregat, fins al costat del Cinturó Litoral.

D’aquests pisos, si bé la majoria està previst que puguin ser Habitatges de Protecció Oficial (HPO), això no implica que siguin habitatges socials, ja que no seran de titularitat pública sinó de construcció privada en sòl públic municipal.

Ribera-Salines té una superfície de 539.814 m², l’equivalent al 7,8% del territori de la ciutat. Per la seva proximitat al riu i perquè és un terreny ple d’aqüífers, es tracta d’una zona molt susceptible d’inundar-se: està en una cota inferior a l’Avinguda Baix Llobregat i similar a la cota del sector urbà del carrer Rubió i Ors, per l’antic camí de Sant Boi.

A dia d’avui, el creixement insostenible dels països rics del Nord Global, amb un enorme consum dels recursos naturals, és el motor de l’emergència climàtica.
– Es basa en la sobreexplotació dels béns comuns (aire, terra, fonts d’aigua, espais naturals, boscos, fauna, flora…), que degrada i empobreix el medi ambient.
– Suposa l’acumulació de residus a l’aire, la terra i les aigües, que provoca
contaminació ambiental i causa un dany irreparable.
– En particular, els recursos hídrics estan en risc arreu del món. El consum global s’ha multiplicat per quatre els darrers 50 anys. El desviament del curs natural dels rius —tant per seguir ampliant les ciutats, com per crear megainfraestructures com la dels ports comercials o els aeroports— té un fort impacte ambiental i alhora un component cabdal en la societat. A més, la sobreexplotació dels aqüífers provoca la salinització de l’aigua subterrània i la desertització.

Per contra, la consciència ecològica i la pràctica d’un desenvolupament sostenible vol drenar l’impacte negatiu de la societat capitalista sobre el planeta. Cal apostar per mesures que promoguin el decreixement, en comptes de continuar inflant una economia basada en el maó i el formigó.

L’execució de l’ARE Ribera-Salines significarà un reguitzell de conseqüències irreparables:

• La pèrdua irreversible d’una zona de transició entre l’espai urbà consolidat i l’espai natural del riu i que afegiria encara més pressió al curs del riu Llobregat, a la seva conca, i a la seva biodiversitat.
• La inadequació d’un sòl que pel fet de ser un dipòsit natural i molt permeable a l’aigua, en zona inundable, no és gens apte per a construir-hi habitatges ni equipaments. Fer-ho és un risc innecessari per a la seguretat humana i ambiental en el context d’emergència climàtica declarada.
• L’increment general de la densitat de població de Cornellà, que ja és la més alta
  del Baix Llobregat i gaudeix de molt poques zones verdes i esmorteïdores naturals.
• La pèrdua general de reserva de sòl per equipaments públics, que implicarà la desaparició de l’actual Camp de les Aigües i el serveis que gestiona l’Associació de Veïns del Casc Antic. Un espai de lleure, obert i de franc per a l’activitat física, que no es podrà compensar mai més al barri.
• La resolució especulativa per a un espai natural que, a tocar de l’entrada a la ciutat des de la C-245, està en estat greu de degradació i d’abandonament d’ençà de la dècada de 2000 —quan van sorgir els primers avantprojectes per a construir-hi. Si segueix així, moltes parcel·les i camins que connectaven històricament el centre urbà amb el riu Llobregat desapareixeran per sempre.

Segons el projecte municipal, pretén «articular una nova centralitat urbana»:

• Que es fonamenta en una nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, en un territori per on hi passa la línia projectada de carril bus que uneixi Cornellà amb Castelldefels, el previsible allargament del TRAM fins al barri Almeda per l’avinguda Baix Llobregat i per la construcció del vial supralocal que connecta la sortida de la Ronda Litoral del camp del RCD Espanyol amb Sant Joan Despí.
• Que addueix al soterrament de la línia del «Carrilet» per evitar inundacions als FGC, a banda de construir un dipòsit de laminació que els informes indiquen que milloraria el funcionament dels col·lectors i evitaria també la inundació de l’espai.