Si voleu saber més sobre l’argumentari de la Plataforma Ribera-Salines contra l’ARE, en aquesta pàgina trobareu explicacions més completes i desenvolupades del context social, econòmic, històric i ambiental que complementen les demandes del nostre manifest oficial de febrer de 2022.
Per què ens hi oposem?
La població a l’Àrea Metropolitana de Barcelona creix constantment: actualment hi viuen 3,2 milions d’habitants, gairebé la meitat del total de Catalunya. És evident que tenim un territori molt desequilibrat, on hi contrasta una regió metropolitana superpoblada enfront d’àmplies zones deshabitades. Com a conseqüència d’aquesta densificació, la qualitat de vida a les grans ciutats empitjora.
Cornellà de Llobregat és una ciutat de 7 km2 i amb una densitat de població de 12.866 habitants/km2. És la ciutat més densament poblada de la comarca i la més propera a la de ciutats molt més grans —tals com Barcelona o l’Hospitalet de Llobregat. Més del 70% de la seva superfície són zones residencials, industrials i d’infraestructures. Alhora, és previsible que en els propers anys aquesta densitat creixi encara més, puix que moltes persones són expulsades de la capital catalana cap a d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana per causa dels preus desorbitats dels lloguers i de les hipoteques.
Per contra, l’àrea ocupada per zones verdes a Cornellà de Llobregat no arriba al 16%. Aquesta xifra ja inclou els parcs urbans i els terrenys agrícoles o naturals. Els primers sovint s’han aconseguit gràcies a llargues i històriques lluites veïnals, com és el cas del Parc de Can Mercader. Els segons, que es concentren a la zona de Ribera-Salines i el riu Llobregat, actualment es troben molt degradats i en perill de ser urbanitzats.
L’ajuntament de Cornellà de Llobregat vol promoure nous projectes urbanístics que reduiran encara més els espais verds de la ciutat, malgrat els enormes beneficis que aporten a la població. Tal i com s’ha demostrat durant la pandèmia i en èpoques d’elevades temperatures, en què s’ha demostrat la necessitat de disposar d’espais naturals integrats a l’entorn urbà: muntanyes, rius, platges, boscos…
La zona de Ribera-Salines és crítica perquè connecta el nucli urbà amb el riu Llobregat i està amenaçada des de l’any 2009 per l’Àrea Residencial Estratègica Ribera-Salines (ARE Ribera-Salines). El macroplà constructiu hi preveu alçar-hi 2.497 habitatges de fins a 9 plantes i aparcament, una nova estació de ferrocarril i diversos equipaments. Atesa la seva proximitat al riu i la situació d’emergència climàtica, els seus terrenys són susceptibles de patir inundacions en el futur. És una plana enfonsada que ara serveix d’esponja natural contra les precipitacions i que, de construir-hi un barri sencer que necessitaria de rebliments de terra massius, afectaria greument amb una impermeabilització del sòl i un agreujament en casos d’episodi d’inundació en tots els barris de la plana baixa de Cornellà. A més a més, la seva proximitat immediata a l’autovia A-2 faria que molts dels habitatges patissin riscos associats a la contaminació atmosfèrica i acústica i derivats de la mobilitat, entre d’altres.
El consistori ho argumenta sota el pretext de resoldre els problemes d’accés a l’habitatge, però segons les últimes dades oficials, a la comarca del Baix Llobregat hi havia 31.381 pisos buits l’any 2011. Lamentablement, no hi ha cap altra xifra pública ni més actualitzada sobre aquesta qüestió a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Considerem que aquesta manca d’estadística també demostra la deixadesa administrativa respecte una problemàtica cabdal com és el de l’habitatge. Ara bé, creiem que no es pot construir per construir ni fer-ho sense tenir en compte una panoràmica global.
Vivim en una greu crisi global marcada per les desigualtats socials, l’esgotament dels recursos naturals, la gentrificació a les grans ciutats, la privatització dels béns comuns, l’emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat. En aquest context, creiem que és més important que mai reorientar l’ordenació territorial i l’urbanisme cap a la sostenibilitat i el bé comú, i no pas afavorir interessos privats.
L’allau de plans urbanístics que en els darrers anys han proliferat al Baix Llobregat és una problemàtica creixent que posa en perill la conservació del patrimoni humà, cultural, natural i agrícola d’una de les comarques més fèrtils de Catalunya. Fins i tot la Unió Europea ha obert fa poc un expedient contra l’Estat espanyol per no protegir els ecosistemes del Delta del Llobregat. També afecta el llegat industrial de ciutats com la de Cornellà i malmet la diversificació de l’economia convertint molts barris en ciutats dormitori.
Creiem que el no-democràtic Pla General Metropolità (PGM) de 1976, avui dia vigent, ha quedat obsolet i que cal que el nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que està en procés d’elaboració, respongui als reptes i a les necessitats del segle XXI. Que ho faci sense donar l’esquena a les necessitats de la població, és a dir, del veïnat que fem vives les ciutats. Per tot plegat, reclamem que es protegeixi l’última zona no urbanitzada de Cornellà de Llobregat!
Per això, demanem
En primer lloc, el més raonable és l’anul·lació de l’ARE Ribera-Salines i la protecció de la zona com a espai agrícola i natural, per tal que promocioni i faci compatible l’activitat agrària amb el lleure de la població mitjançant la millora de l’actual xarxa de camins rurals.
Cal obrir nous consens per a establir una moratòria urbanística a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre terrenys naturals o agrícoles, fins que no s’aprovi el nou PDUM, tot seguint la proposta del col·lectiu SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat i una reivindació ambientalista i social cada cop més creixent.
Més enllà de tot, es fa imprescindible fomentar i blindar que els processos participatius per tal de decidir les polítiques urbanístiques i territorials, tant a escala local com a escala metropolitana, no siguin un pur tràmit administratiu, sinó que els habitants siguin informats i hi siguin la veu més reconeguda. L’objectiu hauria de ser prioritzar alternatives com ara l’aprofitament dels pisos buits enfront de la construcció d’edificis nous i donar una resposta ràpida i eficient a les necessitats d’habitatge per lluitar contra l’especulació immobiliària —que ja va causar una crisi econòmica l’any 2008 i amb conseqüències encara vigents. I si cal construir nou habitatge, fer-ho amb criteris de possessió pública i no venent territori municipal per a que la construcció sigui de venda 100% privada, com en el cas de Ribera-Salines. L’elevada demografia de la ciutat, en ple segle XXI, ha de ser un factor clau a tenir en compte. I fins i tot, si és el sector secundari el que s’està inevitablement repensant perquè desapareixen els límits entre municipis, ja se n’està reconvertint en habitatges a les naus industrials en desús com per evitar en primer terme l’edificació de nous habitatges en terreny eminentment agrícola i que actua com a pulmó ambiental.
Finalment, la Plataforma Ribera-Salines advoca inequívocament per reivindicar la terra com un bé comú i com un recurs públic estratègic al servei de les necessitats de la societat present i, sobretot, de la futura. En 50 anys hem esgotat de manera massa accelerada gairebé els petits 7 km2 de la tota ciutat. Què farem quan ja no hi quedin solars? Quina disjuntiva llegarem llavors als qui ens succeiran? Volem que, si Ribera-Salines és un espai cuidat i valorat de la ciutat, s’aspiri a debatre’n socialment si convé o no que els seus terrenys puguin acabar protegits en el marc del Parc Agrari del Baix Llobregat i enfortir-ne el consum local i de petita escala o com una xarxa de vegetació riberenca i ecològica. Aspirem, això sí, a que l’accés a la terra sigui un mitjà per a garantir el lleure, la salut ambiental i la sobirania alimentària, que fomenti la producció local i posi en valor la història i les arrels d’on prové el nostre municipi.
«Ens amoïna l’allau de projectes urbanístics que han proliferat al Baix Llobregat.
Posen en perill la preservació del patrimoni natural i agrícola d’un dels territoris més fèrtils de Catalunya»
