Fem memòria: 1957, 1982, 1989, 2019 i aquesta última del 2024, són anys de grans riuades amb conseqüències catastròfiques pel País Valencià, un territori especialment sensible als extrems del clima mediterrani i en concret a les gotes fredes (ara anomenades DANA) típiques de final d’estiu i principi de tardor, quan l’aigua sobrescalfada del mar s’ajunta amb aires freds de l’atmosfera i genera tempestes descomunals.
Un fenomen que, amb el canvi climàtic, ocasionat per l’escalfament global a causa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà, provoca temperatures record en mars i oceans. Els experts diuen que els episodis seran cada cop més freqüents i més intensos, com desgraciadament hem pogut comprovar el passat 29 d’octubre del 2024. Una rambla, normalment seca, va assolir de forma molt ràpida un cabal de 2.282,9 m³/s (cinc vegades el de l’Ebre al seu pas per Saragossa). Dels efectes tràgics s’ha parlat extensament les darreres setmanes: centenars de morts i destrucció. Més enllà de les negligències d’actuació d’emergència, és trist constatar que quasi un terç dels habitatges afectats es van construir durant aquest segle, amb ple coneixement de causa de ser zona inundable. De fet, el 2003 el Govern de la Comunitat Valenciana va aprovar el Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova).
El veïnat de Cornellà més veterà no és aliè a “la memòria del fang”. L’episodi amb majors pèrdues humanes documentada a Espanya va ser la Riuada del Vallès, la nit del 25 de setembre de 1962, amb més de 800 morts. Catastròfica en diverses poblacions del Vallès com Rubí, Terrassa o Sabadell… també va afectar els barris de Cornellà situats vora el riu Llobregat com ara el de Riera o el d’Almeda, on l’aigua va arribar a 60 centímetres d’alçada. L’espant que van patir els habitants de les cases més velles va ser terrible. Només nou anys més tard, la nit del 20 de setembre de 1971, es produeix la major inundació del segle XX a la nostra població. Les façanes d’algunes cases del carrer Rubió i Ors ens ho recorden. Amb un cabal de 3.150 m³/s, el Llobregat va anegar els barris Almeda, Centre i Riera. L’aigua entrà a la ciutat a 80 quilòmetres per hora i assolí els dos metres i mig d’alçada. Tot i que afortunadament no hi van haver víctimes mortals, més de 20.000 veïns i veïnes en resultaren afectats directament: 6.300 habitatges destrossats, i carrers, cases i fàbriques plens d’aigua i fang.
Aquestes dues riuades van provocar fortes mobilitzacions veïnals, fruit de les quals, el 1974 el Govern espanyol finalment aprovà el projecte de canalització del riu des del pont de Molins de Rei fins al pont de l’Autovia de Castelldefels, incloent la supressió del meandre de la Marrada a Cornellà. Aquest antic meandre (que marca la delimitació encara vigent entre els municipis del Prat i Cornellà i la conseqüent disputa pels impostos del Centre Comercial Splau) era el punt dèbil de la nostra població. El 1979 es van utilitzar 849.991 m³ de terra per construir la variant del meandre i allunyar el curs del riu dels barris cornellanencs mencionats. Aquest moviment de terra va significar un punt d’inflexió per deixar de mirar el riu com un perill i començar la seva integració al terme municipal, amb actuacions com ara el traçat de les vies verdes i de les zones agrícoles actuals.
Tot i que per edat l’alcalde Balmon hauria de recordar tots aquests episodis, 50 anys més tard de l’aprovació del projecte que generava una “xarxa de seguretat” davant de riuades per a la nostra població, l’Ajuntament vol cometre els mateixos errors que han magnificat la desgràcia de la DANA de València i construir un nou barri en l’única zona agrícola que mantenim a Cornellà de Llobregat. Un projecte urbanístic aprovat al 2009 sense revisar que, per exemple, no incorpora els actuals riscos pel canvi climàtic. L’ARE de Ribera Salines, amb 2.497 habitatges, una estació de FGC i d’altres infraestructures projectades, acostaria perillosament la ciutat a la llera del riu Llobregat, una zona qualificada com a inundable per l’Agència Catalana de l’Aigua i la pròpia memòria oficial de l’ARE. Aquest és un espai que, de forma natural, actua esmorteïnt els efectes de les riuades i que serveix per la recàrrega del aqüífers, tant important també en els períodes de sequera estructurals accentuats pel canvi climàtic.
La memòria humana tendeix a oblidar ràpidament els fets negatius, però per això tenim els documents històrics, per no repetir errors del passat. El mateix Ajuntament va participar en la inauguració del monument en record a les quatre riuades més importants de la ciutat al s.XX durant la commemoració dels 50 anys de les riuades de 1971. Esperem que la tràgica DANA de València faci replantejar el projecte.
A Cornellà, com a tota l’àrea metropolitana, cal millorar l’accés a l’habitatge. Però no de qualsevol manera. Habitatge assequible sí, però no en zones de risc per a la població ni destruint el poc patrimoni natural i agrícola de Cornellà de Llobregat.