Col·lectiu per aturar la urbanització ARE Ribera-Salines a Cornellà
Tot es Mou va dedicar tot el programa a parlar dels riscos d’edificar en zones inundables. Recomanem veure tot el programa i si voleu veure la participació de Ribera-Salines, ho podeu trobar a partir del minut 33 del següent enllaç:
Què és el PDUM?
És el Pla Director Urbanístic Metropolità, l’instrument que ha d’ordenar el territori metropolità les properes dècades. Ha de definir un model de desenvolupament que sigui ecològicament sostenible, econòmicament eficient i socialment cohesionador.
Què és l’Àrea Residencial Estratègica Ribera Salines?
L’ARE és un pla urbanístic aprovat al 2009 per la Generalitat i promogut pel Consorci Ribera Salines (50% Ajuntament de Cornellà i 50% Incasol), que deleguen a PROCORNELLÀ la gestió i desenvolupament d’aquest macroprojecte que amenaça l’última zona no urbanitzada de Cornellà, el 7,8% del total del municipi.
Com l’ARE Ribera-Salines es contradiu amb els Objectius ambientals del PDUM i què sol·licitem
Objectiu ambiental 1
Fets: Ribera Salines a Cornellà de Llobregat és espai d’interès per a recàrrega d’aqüífers segons els mapes del PDUM. Addicionalment se situa molt a prop de la llera del riu Llobregat, resultant zona de risc d’inundacions en l’actual context de canvi climàtic.
Sol·licitem: Anul·lar l’ARE Ribera Salines de Cornellà de Llobregat i declarar, mitjançant el PDUM, la totalitat de la superfície afectada com a sòl d’ús no urbanitzable, establint un pla d’usos compatible amb els objectius del PDUM.
Objectiu ambiental 2
Fets: Ribera Salines és l’única zona d’ús agrícola existent a Cornellà de Llobregat a tocar del Parc Agrari. L’execució de l’ARE impediria que la localitat, densament poblada, tingués un espai per aquest ús, anant per tant en contra del 3r objectiu del propi PDUM i reduint la sobirania alimentaria.
Sol·licitem: Anul·lar l’ARE Ribera Salines de Cornellà de Llobregat i declarar, mitjançant el PDUM, la totalitat de la superfície afectada com a sòl d’ús no urbanitzable. Adequar i potenciar l’ús agrícola de la zona, en col·laboració amb escoles i associacions.
Objectiu ambiental 3
Fets: Ribera Salines és l’única zona d’ús agrícola existent a Cornellà de Llobregat a tocar del Parc Agrari. L’execució de l’ARE impediria que la localitat, densament poblada, tingués un espai per aquest ús, anant per tant en contra del 3r objectiu del propi PDUM i reduint la sobirania alimentaria.
Sol·licitem: Anul·lar l’ARE Ribera Salines de Cornellà de Llobregat i declarar, mitjançant el PDUM, la totalitat de la superfície afectada com a sòl d’ús no urbanitzable. Adequar i potenciar l’ús agrícola de la zona, en col·laboració amb escoles i associacions.
Objectiu ambiental 4
Fets: La construcció d’un nou barri de 2.497 habitatges i equipaments supramunicipals provocaria un augment significatiu de la mobilitat privada i afectaria a la mobilitat inter-municipal. És una zona molt castigada per la circulació degut a la seva proximitat a l’A-2 amb 4 carrils per sentit. A més destruiria la xarxa de camins rurals de “Cornellà Natura”.
Sol·licitem: Anul·lar l’ARE Ribera Salines de Cornellà de Llobregat i declarar mitjançant, el PDUM, la totalitat de la superfície afectada com a sòl no urbanitzable. Preservar el seu ús agrícola i netejar i adequar la zona per convertir-la en una infraestructura verda.
Objectiu ambiental 5
Fets: El PDUM denuncia el model d’ocupació basat en la dispersió i demana considerar el sòl com un bé escàs i treballar amb els teixits urbans ja existents. Tot i això, al PDUM no hi cap actuació per protegir l’única zona agroforestal de Cornellà de Llobregat. A més, l’ARE va en contra de l’objetiu 8 general del PDUM: “rehabilitar i reciclar teixits urbans”.
Sol·licitem: Anul·lar l’ARE Ribera Salines de Cornellà de Llobregat i declarar, mitjançant el PDUM, la totalitat de la superfície afectada com a sòl no urbanitzable. Potenciar la rehabilitació i la construcció d’habitatge social a zones ja urbanitzades.
Objectiu ambiental 6
Fets: Protegir l’única zona amb activitat del sector primari, i alhora fomentar nous usos sostenibles com els descrits en l’objectiu 3, contribueix clarament a preservar els sòls d’activitat econòmica. A més, ens apropa a la sobirania alimentària mitjançant producte de proximitat.
Sol·licitem: Anul·lar l’ARE Ribera Salines de Cornellà de Llobregat i declarar, mitjançant el PDUM, la totalitat de la superfície afectada com a sòl no urbanitzable. Adequar i potenciar l’ús agrícola de la zona, en col·laboració amb escoles, associacions i entitats socials
Objectiu ambiental 7
Fets: Aquest objectiu es mesura en superfície urbana en zones de dolenta qualitat acústica i deficient qualitat de l’aire. L’ARE Ribera Salines pretén construir un nou barri a Cornellà al costat de l’Autovia A-2, zona clarament en contra d’aquests objectius. Es perd un potencial pulmó verd per la ciutat i la salut de tothom
Sol·licitem: Anul·lar l’ARE Ribera Salines de Cornellà de Llobregat i declarar mitjançant, el PDUM, la totalitat de la superfície afectada com a sòl d’ús no urbanitzable. Substituir el pla d’habitatges previstos en l’ARE en altres zones disponibles de la localitat
Objectiu ambiental 8
Fets: L’objectiu ambiental 8 del PDUM es mesura en superfície de parcs i superfície agroforestal. L’ARE Ribera Salines pretén construir un nou barri en l’única zona agroforestal d’una població densament poblada i amb escassetat de parcs i zones verdes urbanes. S’incrementen la petjada ecològica i les emissions contaminants en lloc de rehabilitar i construir a zones ja urbanitzades.
Sol·licitem: Anul·lar l’ARE Ribera Salines de Cornellà de Llobregat i declarar, mitjançant el PDUM, la totalitat de la superfície afectada com a sòl no urbanitzable. Potenciar la rehabilitació i la construcció d’habitatge social a zones ja urbanitzades.
Per a mes informació
https://smartcity.amb.cat/portal-pdu/propostes
Vols presentar les teves al·legacions?
https://www.amb.cat/es/web/amb/seu-electronica/tramits/detall/-/tramit/al-legacions-al-document-de-l-aprovacio-inicial-del-pla-director-urbanistic/15279104/11696
Inspira’t! T’ho posem fàcil:
Aquí tens algunes propostes d’al·legacios al PDUM respecte a l’ARE Ribera-Salines (enllaç PDF)
Aquests és l’esborrany d’al·legacions justificades que des de l’Associació Ribera-Salines estem treballant per presentar (enllaç PDF)
Com fer les al·legacions?
INSTRUCCIONS COM FER UNA AL.LEGACIÓ (Màxim fins el 29.12.2023)
El proper 22 d’octubre vine a la festa del segon aniversari de La Bardissa, l’hort comunitari de la Plataforma Ribersa-Salines.
Us hi esperem!!
L’hort comunitari es nodreix de les inquietuds de veïnes i veïns que veiem en l’última zona no urbanitzada de Cornellà, l’oportunitat de conservar una zona amb potencial natural i agrícola per a tothom, de convertir aquest espai en projectes de salut, medi ambient, integració social i economia solidària i de proximitat. Un pulmó verd on sembrar vida i no ciment. Un tresor de la ciutadania i no terrenys al servei dels que només volen fer negoci especulant amb una terra que no respecten.
Volem habitatge social, assequible i de qualitat a zones ja urbanitzades de la nostra ciutat, la més densament poblada del Baix Llobregat.
Però també volem que Ribera-Salines tingui futurs plens de vida, natura i salut lluny del totxo i el ciment. Una oportunitat perquè la ciutat deixi de créixer i centrar-nos en un futur sostenible pel medi ambient i les persones, no només pels diners… Fer que «Cornellà Natura» sigui alguna cosa més que un bonic eslògan buit.
I tu? Ja coneixes aquesta zona de Cornellà?
Vine i participa d’aquesta festa cívica. Som associació.
Informa’t, Participa, Actua
El moment és ara!!
L’Associació Ribera-Salines, moviment veïnal que va néixer a mitjan 2021 per fer front a l’especulació urbanística de Cornellà, ha convocat a tots els veïns i veïnes, així com a entitats, a participar el dimarts 27 de juny a l’aturada del desallotjament de l’hort comunitari La Bardissa, a la zona de Ribera-Salines, l’últim espai verd i natural del municipi de Cornellà. Les obres estan previstes que comencin a les 8 del matí, un cop l’associació se n’ha assabentat per casualitat al trobar-se operaris iniciant els treballs el mateix dilluns 26 de juny, ni un més després de celebrades les eleccions municipals. A les 10 hores del matí encara no havia fet acte de presència cap operari.
Segons les converses mantingudes amb l’empresa propietària i fonts de l’Ajuntament, es tractaria de feines de neteja. Encara no sabem si el requeriment d’aquesta neteja ve de l’Ajuntament o de la empresa propietària (Ruverti SL, amb seu a Esplugues de Llobregat), un cop que tots dos es passen la responsabilitat un a l’altre. El que sí sabem és que l’objectiu és cobrir tota la parcel·la de grava per tal de que no hi creixi més vegetació en un futur.
L’Associació porta dos anys treballant per a la conscienciació i mobilització ciutadana per protegir l’últim espai verd i natural de Cornellà. La Bardissa, com a espai comunitari a Ribera-Salines, ha acollit durant aquests dos anys diverses activitats amb centres educatius i esplais, ha estat espai per al desenvolupament d’activitats culturals, i ha rebut moltes visites on s’ha explicat l’actual situació de la zona, afectada por l’ARE del 2009. Actualment, funciona com a hort col·lectiu, obert a tothom, i amb la participació de voluntaris i voluntàries que tenen cura del espai, per tal de donar continuitat als usos socials que s’estan donant a la ciutadania, envers la manca d’espais verds i agraris al municipi.
És per tot això que des de l’Associació:
LA BARDISSA NO ES TOCA
Els objectius de l’Associació són:
1- Anul·lar el pla urbanístic ARE Ribera-Salines, protegint la zona com agrícola i pel lleure públic.
2– Fomentar la participació ciutadana en polítiques urbanístiques i mediambientals per a aconseguir un model de ciutat més democràtic, sostenible i igualitari.
3– Atendre les necessitats d’habitatge assequible a través del lloguer social, la rehabilitació de pisos i locals buits i amb el parc públic d’habitatge, sense necessitat d’urbanitzar espais verds o agrícoles.
La Plataforma Ribera-Salines, moviment veïnal que va néixer a mitjans 2021 per fer front a l’especulació urbanística de Cornellà, ha convocat una manifestació contra el pla urbanístic de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) que preveu la construcció d’un nou barri de prop de 2.500 pisos, una estació de ferrocarrils i diverses infraestructures a l’últim espai natural i agrícola de la ciutat. La manifestació tindrà lloc el pròxim dissabte 6 de maig, iniciant la marxa a les 11 hores a la Plaça de Sant Ildefons, per a continuar el recorregut per Plaça Catalunya, Rambla Anselm Clavé i acabar al camí del Rugbi sota el pont-passarel·la al riu Llobregat.
Aquest projecte aprovat al 2009 ignora la situació d’emergència climàtica, obvia la importancia d’aquest sector per la creació d’espais verds de qualitat, per la sobirania alimentària i la recarrega aquifers i amortidor de potencials inundacions. Per altra banda abocaría a prop de 8.000 veïns a la proximitat de una de les autovies més concorregudes de Catalunya, amb efectes a la salut per contaminació atmosfèrica i de soroll, a més de riscos de seguretat degut al transport de mercaderies perilloses. La Plataforma reclama la construcció d’habitatge social a zones ja urbanitzades de la ciutat sense haver de destruir el patrimoni natural i agrari de la ciutat per interessos especulatius.
Aquesta manifestació a Cornellà forma part d’una gran concentració en clau comarcal convocada per SOS Baix Llobregat abans de les eleccions municipals de 2023 i en contra de les polítiques del totxo i un decebedor PDUM metropolità proposat per l’AMB. Nombroses mobilitzacions simultànies que compartiran data, lluita i punt de trobada a Cornellà el 6 de maig. Està prevista la confluència de cinc columnes amb vuit plataformes procedents de Castelldefels, Gavà, L’Hospitalet, Colònia Güell i Sant Boi, entre d’altres. Al final del recorregut a l’alçada del port del riu Llobregat tindrà lloc el moment de crida final amb els discursos prevists: estarà present la plataforma 6 Eixos de Ciment, que explicarà el seu èxit aturant el pla urbanístic a la zona protegida de Castelldefels.
Que no t’enganyin, l’Àrea Residencial Estratègica Ribera-Salines no és un “pla social i de naturalització”: És un projecte urbanístic especulatiu que arrasarà l’espai agrari, perjudica el medi ambient i posarà en risc la salut.
A l’abril de 2022 l’Alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, va donar una entrevista al diari Línia Cornellà (pàg.12 i 13), on preguntat sobre el pla urbanístic de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines i sobre el moviment veïnal que creix en contra, va sembrar respostes parcials i mitges veritats. Des de la Plataforma Ribera-Salines vam creure necessari al maig 2022 escriure un article com a resposta on es contrasta amb informació addicional allò que s’amaga i el que no es vol dir.
En un nou article del 29/gener/2023 al diari digital “Metropoli” continua en la mateixa línia de desinformació i de nou, des de la Plataforma Ribera-Salines creiem necessari aportar de nou informació addicional per a que pugueu jutjar per vosaltres mateixos:
Pregunta (P): “¿Cómo avanza el proyecto Ribera-Salines, que proyecta la construcción de 2.500 viviendas y que ha provocado la oposición de ciertos colectivos por afectar a una zona agrícola y que lo califican de polémico?
Resposta A.Balmón (R): No es polémico, para nada. Hablar de algo polémico supone que la ciudad se rompe por alguna cuestión.
Què diem des de la Plataforma Ribera Salines:
Definició oficial de “Polèmica: Que genera controvèrsia. Discussió d’opinions contraposades entre dos o més persones”
Poder discutir de forma respectuosa sobre opinions contraposades no implica que es trenqui res, i menys una ciutat. El diàleg fa avançar la societat.
L’Ajuntament nega a la ciutadania de Cornellà el dret a opinar i decidir sobre el futur d’aquesta zona amenaçada per un projecte urbanístic des de 2009 que s’ha gestionat d’una forma poc transparent.
Resposta Antoni Balmón (R): Hay grupos en contra, sí, pero es un proyecto que se realiza en una zona que desde los años 50 nunca ha sido un espacio verde. Siempre ha estado calificado como equipamiento. Esa es una primera enmienda a la totalidad que se puede hacer frente a los opositores.
Què diem des de la Plataforma Ribera Salines:
Des del Pla General Metropolità de 1976 aquest espai ha esta qualificat d’urbanitzable per equipaments, sí. Però la realitat és que ha estat històricament agrícola. Fins a tal punt que abans d’aquesta qualificació, al pla urbanístic de 1970, era declarada zona “agrícola permanent”.
En un context de crisi eco-social i de canvi climàtic no té sentit continuar amb un pla urbanístic obsolet, no adaptat al canvi climàtic, que hipoteca l’única zona no urbanitzada de la ciutat amb potencial agrícola i natural, a les portes del parc agrari i del riu Llobregat i els seus ecosistemes. A més, abocaria tot un barri de 2.497 habitatges a tocar d’una autovia de 8 carrils de circulació amb efectes importants sobre la salut dels veïns respiratoris i de soroll. La febre del totxo és un problema de Cornellà i a tot el Baix Llobregat.
La Plataforma Ribera-Salines som un grup de veïns que volem un altre futur per aquesta zona que respecti medi ambient, salut i natura. Volem que el dret a l’habitatge públic i social sigui potenciat a altres zones de la ciutat ja urbanitzades.
Les nostres reivindicacions son públiques al Manifest de febrer 2022 que vam entregar a l’Alcalde. Al 29 de Juny 2022 ens vam manifestar a la Plaça de l’Ajuntament amb el suport de molts veïns i veïnes i més d’una trentena d’entitats que recolzen el Manifest, entre elles la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Cornellà o Unió de Pagesos.
Resposta Antoni Balmón (R) Luego, la segunda enmienda podría ser que se trata de un espacio degradado, que se aprobó para viviendas sociales.
Què diem des de la Plataforma Ribera Salines:
La degradació d’espais es una estratègia conscient propiciada per la deixadesa i abandonament del propi Ajuntament de les seves responsabilitats en aquest espai. 15 anys després de l’aprovació del projecte d’Àrea Residencial Estratègica, la paràlisis d’aquest projecte sembla ser per falta de recolzament econòmic i desinterès creixent dels especuladors que buscaven rendibilitat a curt termini.
L’aposta pel manteniment regulat de l’activitat agrícola, la sobirania alimentaria i la natura en comptes de fomentar l’especulació evitaria la degradació i proporcionaria molts beneficis de salut i benestar per la ciutat.
Resposta Antoni Balmón (R): Y es que hasta el 80% serán pisos de vivienda oficial, y el 50% se deja para reserva natural. Un piso supone dignidad. Luego, es cierto que todo proyecto genera la oposición por parte de alguien. Es un consorcio entre la Generalitat y el Ayuntamiento, y se debe tener en cuenta la fuerte demanda de vivienda que tenemos.
Què diem des de la Plataforma Ribera Salines:
El creixement poblacional de Cornellà es pràcticament nul, la ciutat amb densitat de població més elevada del Baix Llobregat. La necessitat d’habitatge social segons l’Ajuntament és de 3.000 habitatges. El salari del 65% d’aquestes persones és inferiors a 20.000€. Del 80% dels habitatges socials que es farien, el 6% serien en regim especial (153) amb un cost màxim de 172.000€. El 18% son de règim general (458) 197.000€. El 56% de protecció oficial 247.000€. Realment pensen que aquest pisos son una alternativa para las 3.000 persones que els necessiten quan al menys un 65% d’ells no podrà optar a sol·licitar-los porque no los podrà pagar? I amb el context actual d’interessos d’hipoteques disparats, inflació i lloguers pels núvols. Son necessàries altres alternatives per a aquestes necessitats i no passen per aquest projecte.
Potser l’AMB podria començar per fer un cens a nivell metropolità de l’habitatge buit. L’aprofitament dels milers de pisos actualment buits serien la solució més ràpida i sostenible. Molts pisos buits no estan al mercat i per això sembla que hi hagi una oferta insuficient en relació a la demanda. El problema és la mercantilització de l’habitatge.
A Cornellà hi ha 231 pisos buits propietat de grans tenidors. Es consideren grans tenidors els que posseeixen més de 10 habitatges. Destaca també la sorprenent dada que 10 pisos per lloguer social a la promoció de l’antic cinema Pisa estan pendents d’assignar des de fa 2 anys per inacció de l’Ajuntament.
Si després de llegir aquest article, la situació t’indigna tant com a nosaltres et convidem a sumar-te al a les nostres reivindicacions, plasmades al Manifest de Febrer 2022 on demanem:
Plataforma Ribera Salines
8 Març 2023
La Plataforma Ribera-Salines, moviment veïnal que va néixer a mitjan 2021 per fer front a l’especulació urbanística de Cornellà, ha anunciat que convoca una
manifestació el pròxim 29 de juny contra el plà urbanístic de Ribera-Salines.
Degut al fracàs de les converses amb l’Ajuntament de Cornellà, des de la plataforma Ribera-Salines han iniciat un seguit de mesures per a donar més visibilitat al problema i amb l’objectiu de sumar forces:
Els objectius de la Plataforma són:
1- Anul·lar el pla urbanístic ARE Ribera-Salines, protegint la zona com agrícola i pel lleure públic.
2- Fomentar la participació ciutadana en polítiques urbanístiques i mediambientals per a aconseguir un model de ciutat més democràtic, sostenible i igualitari.
3- Atendre les necessitats d’habitatge assequible a través del lloguer social, la rehabilitació de pisos i locals buits i amb el parc públic de vivenda, sense necessitat d’urbanitzar espais verds o agrícoles.
Que no t’enganyin, l’Àrea Residencial Estratègica Ribera-Salines no és un “pla social i de naturalització”: és un projecte urbanístic especulatiu que arrasarà l’espai agrari, perjudica el medi ambient i posarà en risc la salut.
Us convidem a llegir de primera mà, al diari Línia Cornellà d’Abril 2022 (pàg.12 i 13), una entrevista a l’Alcalde de Cornellà on es preguntat fins a 7 vegades sobre el pla urbanístic de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines i qüestions relatives al moviment veïnal que creix en contra d’aquest pla.Jutgeu per vosaltres mateixos: en un exercici que navega entre el negacionisme i el menyspreu, creiem que les respostes de l’Alcalde són parcials i amaguen parts de la realitat que s’han de conèixer. Per això, des de la Plataforma Ribera-Salines hem cregut necessari escriure aquest article on es contrasta i aportem informació addicional sobre allò que volen amagar o no volen dir.
Pregunta (P): “On sembla que no hi ha tanta entesa és amb l’ARE Ribera-Salines, un pla urbanístic que preveu fer 2.500 pisos en una de les últimes zones agrícoles del municipi.”
Resposta A.Balmón (R): “No, no és una zona agrícola. Des dels anys 70, quan es va fer el Pla General Metropolità (PGM), no és agrícola. Mai ha sigut agrícola. El que hi ha allà és una selva i horts, però agrícola no ho és. La ciutat només té un petit espai agrícola, que és en una altra zona, a Salines.
Què diem des de la Plataforma Ribera Salines:
El “Plan General Metropolitano” de 1976 el declara “sòl urbà no delimitat”. Però històricament ha sigut terreny agrícola, on s’ha seguit cultivant, i on encara es cultiva. La zona afectada per l’ARE suposa el 7,8% de la superficie del municipi. Dos imatges per fer-nos una idea de dimensions:Un superfície equivalent a 5,14 vegades el parc de Can Mercader. El horts municipals actuals serien només el 2,46% de la zona afectada pel projecte Ribera-Salines.
El “petit espai” al que fa menció és la potencial segona fase de sol reservada per equipaments, per sota del Museu de les Aigües, gairebé la meitat de l’àrea afectada (la part en grog a l’esquerra de la carretera de Sant Boi en l’imatge anterior).
Que “mai ha sigut agrícola” es una falsedat històrica. Si en voleu saber més sobre la història de l’agricultura i la pagesia a Cornellà podeu veure la Xerrada a la Biblioteca Marta Mata del 27.gener.2022 a càrrec de J.F.T. En el punt 1h 11min 18seg, també es pot escoltar una pregunta sobre l’ARE Ribera- Salines. De forma conscient la zona de Ribera-Salines s’ha mantingut fora del Parc Agrari , entre altres, per interessos especulatius amb voluntat de construir, tot i estar Cornellà dintre del consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.
(P) En tot cas, per què necessita Cornellà un pla urbanístic com aquest?
(R) “No és un pla urbanístic. És un pla social, de naturalització de la ciutat, d’activitat econòmica, de nous equipaments… (…) És un pla per donar resposta a moltes necessitats que té la ciutat i, sobretot, per enfortir-la. Tenim una gran demanda a la ciutat, de més de 3.000 persones. Aquest és el projecte més gran de Catalunya d’habitatge públic, d’un 80%. I va en la línia del que ja hem fet als cinemes Pisa: un nou plantejament d’ecobarris, de naturalització. Això no és un projecte urbanístic. Ho repeteixo perquè aquest concepte té un valor de menyspreu”.
Resposta Plataforma Ribera-Salines:
Afirmar que “no és un pla urbanístic” és un exercici de negacionisme que posa el focus en els potencials aspectes econòmics, socials i d’equipaments, obviant l’impacte ambiental i sobre el potencial agrari d’aquest projecte. Es un Pla Urbanístic aprovat el 2009. PDU RS =PLA DIRECTOR URBANÍSTIC RS. (2.497 pisos).
Aquest projecte es fa sota l’ampara de la Llei d’Urbanisme. Els ARE son “un sistema de gestió específic per tal d’impulsar-hi la urbanització efectiva del sòl i la provisió dels equipaments.” Està descrit al document “Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Baix Llobregat”.
Balmón afirma que és un pla de “naturalització de la ciutat”. Voler ficar l’ARE Ribera-Salines dintre del projecte “Cornellà-Natura” és una estratègia de “greenwashing” per fer-lo més passable davant la població. A les entrades de Ribera-Salines hi han panells informatius del Cornellà-Natura amb la descripció de “camins agraris”: tota aquesta zona es perdrà.
Des de l’Ajuntament es parla “d’ecobarri”, que es una forma de mirar de maquillar amb paraules un projecte urbanístic que no s’hauria d’executar. Nosaltres entenem que “No es ecobarri si arrassa l’espai agrari”. Les necessitats de vivenda haurien de ser compatibles amb la defensa del patrimoni natural i agrari de la ciutat. S’ha de promoure solucions alternatives sense arrasar amb aquest espai amb potencial agrari i connector natural amb el riu i els seus ecosistemes. L’impacte ambiental i la petjada ecològica de 2.500 nous habitatges en una zona a tocar el parc agrari i el riu es una aberració en un context d’emergència climàtica com l’actual.
(P) Fa un mes van mantenir una reunió amb els ecologistes de la Plataforma Ribera-Salines, que s’oposen al pla.
(R) “Jo només demano una cosa, i ja ho he dit a alguns d’ells amb qui he parlat: espero que quan fem aquest ecobarri no hi vagin a viure. Ho dic perquè no seria la primera vegada que aquesta ciutat fa desenvolupaments similars i gent que es queixa i que fa plataformes en contra després hi acaba vivint. No ho dic de broma ni amb ironia.”
Resposta Plataforma Ribera-Salines:
Primer de tot, volem aclarir que la Plataforma Ribera-Salines som un moviment veïnal en contra d’aquest projecte urbanístic pels impactes negatius que genera.
Aquesta resposta denota una falta d’empatia molt important contra altres opinions i posicionaments d’una part de la ciutadania de Cornellà. Vivenda, aliment, treball, salut, medi ambient, … son dret bàsics reconeguts i haurien de ser compatibles.
La Plataforma RS, i les quasi 30 entitats que recolzen el nostre Manifest, creiem que és necessària la vivenda però compatible amb la preservació del medi ambient i el nostre patrimoni natural i agrari.
Volem alternatives de vivenda que no acabin amb el patrimoni natural i agrari de la ciutat.
(P) Tenim entès que aquella reunió va ser estranya.
(R) “Va ser una reunió amb tres persones que em van llegir un document que posteriorment em van donar. Nosaltres els vam explicar que continuàvem pensant el mateix sobre el tema. També ens van preguntar quan començarien les obres, i els vam dir que no ho sabem. I ja està. Sí, va ser estranya, però no tinc res més a afegir.”
Resposta Plataforma Ribera-Salines:
El document que es va llegir i lliurar era el Manifest de la Plataforma amb el nostre posicionament i reivindicacions. (Enllaç a un dels articles publicats amb la nostre nota de premsa).
Agraïm que ens van rebre a petició de la Plataforma després de fer una instància. Un tema significatiu es que no va voler donar data de començament d’obres. La informació pública sobre el Projecte Urbanístic és molt limitada. Es percep opacitat sobre aquest projecte aprovat des del 2009.
(P) Els ecologistes alerten que es vol construir sobre terreny inundable i avisen que el canvi climàtic provocarà fenòmens meteorològics extrems que faran augmentar les riuades, de trist record per a la ciutat. Què hi ha previst en el pla Ribera-Salines per evitar-ho?
(R) “No hi ha risc. Això ja s’ha tractat des d’un punt de vista tècnic. En aquesta ciutat hem resolt des de fa molts anys tots els problemes que podien provocar les inundacions. S’hi han destinat milions d’euros. On visc jo també és una zona inundable. És normal: allà hi havia camps de conreu i el terreny feia de bassa de laminació”.
Resposta Plataforma Ribera-Salines:
Dir que “no hi ha risc” és un nou exercici de negacionisme i obviar la trista “memoria del fang” de Cornellà.
Oficialment en el mapes de risc de protecció civil, el terreny és zona de risc d’inundacions en un període de retorn de 500 anys.
El pla de 2009 no està actualitzat considerant la situació actual de emergència climàtica. El canvi climàtic accentuarà el episodis de pluges puntuals extremes i els riscos d’inundació. L’ARE ens farà més vulnerables davant sequeres i crisis alimentàries.
Dient que no hi ha risc, després es contradiu a ell mateix quan afirma que “és normal: allà hi havia camps de conreu i el terreny feia de bassa de laminació”. Un terreny sense edificar facilita la infiltració natural de l’aigua.
L’Ajuntament de Cornellà, i a tota la conca del Llobregat, s’han dedicat a urbanitzar i posar asfalt als antics terrenys agrícoles, allà on com diu el alcalde, “el terreny feia de bassa de laminació”. De fet, només queda RS com a terreny agrícola. La pèrdua d’aquest poder d’infiltració afectarà al risc d’inundació i a la recarrega d’aqüifers: “el fenomen d’impermeabilització lligat a la urbanització i als fenòmens antròpics augmenta progressivament el risc d’inundació.” El risc d’inundacions al delta del Llobregat. Viure contra l’aigua? Lluís SOLÉ i PERlC (1996)».
(P) Sigui com sigui, creu que estem davant de la disjuntiva entre fer habitatge públic o frenar la construcció per combatre el canvi climàtic?
(R) “Primer: abans he parlat d’un projecte social. El 80% de l’habitatge que es construirà serà per a gent que no té recursos, que no pot accedir al mercat privat. Segon: he parlat d’activitat econòmica. Tercer: hi va una reserva com el parc de Can Mercader, amb la mateixa extensió. Quart: hi va un reforç de la mobilitat amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Cinc: hi van equipaments… No només són habitatges.”
Resposta Plataforma Ribera-Salines:
Primer: No és un projecte social. Encara que el 80% dels habitatges siguin HPO, dels 3000 sol·licitants, només un 36% podrien estar en disposició de poder comprar un pis de Règim General assumint que disposen de 50.000 € estalviats.
Els preus màxims dels pisos:
-R.Especial: 173.00€(153 pisos)
– R.General: 197.000€ (458 pisos)
– P.O: 280.000€-323.000€(1.389p)
Segon: “pa per avui i fam per demà”. Aquest projecte urbanístic enriquirà a aquells que especulen amb la pujada del preu del sòl i els projectes milionaris de construcció.
Tercer: RS es 5,14 vegades Can Mercader. Posar un nou barri al costat de l’A2 amb uns índex de contaminació atmosfèrica i sonora per sobre del recomanable per la UE i la OMS va en detriment de la salut dels ciutadans de Cornellà
Quart i Cinquè: no serien necessaris si no es fes l’ARE. Hi ha necessitats de connexió i mobilitat actuals a altres barris. Hi ha necessitats d’equipaments no cobertes a altres barris.
(P) Els comuns, els seus socis de govern, reclamen replantejar el projecte. N’han parlat?
(R) “Sí. Estem treballant en aquesta línia”.
Resposta Plataforma Ribera-Salines:
Al 2009 els seus socis van presentar al·legacions al pla.
Al 2021 han votat a favor d’un pla que inclou més de 1.600 vivendes en aquesta àrea, i amb responsabilitats en materia de medi ambient.
*****
Si després de llegir aquest article, la situació t’indigna tant com a nosaltres et convidem a sumar-te al a les nostres reivindicacions, plasmades al Manifest de Febrer 2022 on demanem:
El passat mes de febrer cumpliem un any des de que vam començar com a plataforma ciutadana. Un any des de que unes quantes persones de cercles completament diferents, però tots i totes veïns de Cornellà, gent que s’estima el seu riu i el patrimoni natural i agrari, van proposar crear un hort a la part que es coneix com “Serrallo”. La Bardissa va ser l’inici, de seguida va sorgir la necessitat de qüestionar la “idoneïtat” d’un macro projecte urbanístic d’iniciativa público-privada (l’Àrea Residencial Estratègica -ARE- Ribera-Salines) que suposaria la destrucció de l’últim espai verd i agrícola de Cornellà amb la construcció de 2.497 vivendes, infraestructures i una estació de FGC a terreny inundable. Naixia la plataforma Ribera-Salines.
Des de llavors hem anat creixent com a col.lectiu a Cornellà, sense perdre de vista situacions semblants a altres zones del Baix Llobregat: Gavà, Sant Boi, Santa Coloma de Cervelló, Castelldefels, El Prat, Hospitalet…
I així, amb els recursos que tenim (la voluntat i empenta dels i les que formem part d’aquesta iniciativa) hem aconseguit donar visibilitat al que està passant molt, molt a prop nostre, ja que els propis promotors s’encarreguen de silenciar-ho.
Fem una mica de repàs de les fites més importants:
Durant tot aquest any a més hem rebut visites molt especials a la Bardissa: infants dels esplais Mowgli, Ilelà, de l’escola Sant Antoni Maria Claret…
Tots els diumenges al matí la Bardissa és oberta a tothom que vulgui apropar-s’hi. Hem après moltíssim dels pagesos que tenen els seus horts a Ribera-Salines. Hem conegut la història dels darrers anys, de com s’ha viscut l’agricultura a Cornellà. Tot un aprenentatge!
Encara queda molt a fer, ens acompanyes?
L’Ajuntament es va mostrar visiblement descontent amb l’activitat de la Plataforma i va confirmar que seguirà endavant amb el pla urbanístic. El nostre col·lectiu veïnal valora negativament la trobada i intensificarà la seva acció i presència a la ciutat.
Des de la Plataforma Ribera-Salines, moviment veïnal que va néixer a mitjan 2021 per fer front a l’especulació urbanística de Cornellà al sector agrícola de Ribera-Salines, ens vam reunir amb l’Ajuntament de Cornellà el passat dijous 17 de febrer amb l’objectiu de fer-li entrega del manifest de la plataforma i de demanar més informació sobre el projecte que suposarà la construcció en l’últim espai no urbanitzat del municipi.
Per part de l’Ajuntament hi van assistir l’alcalde Antonio Balmón i els tinents d’alcalde Emilia Briones i Antonio Martínez Flor. Els membres de la Plataforma vam llegir-los-hi el manifest, encara que els representants del consistori van insistir que no calia i van negar-se a recollir-nos el document.
Des de la Plataforma no fem un balanç gens positiu d’aquesta reunió. En primer lloc, l’equip de govern no va saber indicar quan hi ha previst l’inici de les obres ni si estaria disposat a reconsiderar el projecte atesa la crisi actual climàtica. En segon lloc, vam demanar d’accedir a les dades del Consorci Ribera-Salines (establert entre l’INCASÒL i l’Ajuntament) sense èxit: l’ajuntament argumenta que totes les dades són públiques, mentre que és evident la manca d’informació en aquest sentit als portals de transparència. Per últim, l’alcalde es va negar a valorar les diferents alternatives a la construcció d’habitatges que la Plataforma va plantejar —com ara l’aprofitament dels pisos buits o el lloguer social— i també va refusar de debatre sobre les preocupacions en termes d’impacte mediambiental i sobre la salut que hem expressat com col·lectiu al llarg dels darrers mesos.
Com a Plataforma que agrupa diverses sensibilitats, tenim molt clara la importància de la nostra missió i de la necessitat d’aturar aquest macroplà urbanístic. Davant la resposta de l’Ajuntament, hem començat a activar un calendari d’accions juntament amb la resta de la ciutadania de Cornellà durant els propers mesos. En aquest sentit, vam convocar una assemblea extraordinària ahir, dijous 24 de febrer, per explicar com va ser aquesta trobada amb l’equip de govern. També hem començat la recollida d’adhesions d’entitats tant del municipi com d’altres indrets (que aviat ampliarem amb una campanya de signatures individuals) i no descartem la convocatòria de futures mobilitzacions i d’accions veïnals contra aquest pla especulatiu i de promoció 100% privada.
En el context de la crisi climàtica i de la creixent freqüència d’esdeveniments extrems com pluges torrencials i inundacions, el documental de la sèrie “Sense Ficció” de Televisió de Catalunya, titulat “Alerta Inundable”, tracta d’arrossegar el focus cap a un problema persistent i insuficientment tractat: l’urbanització en zones de risc d’inundabilitat a Catalunya.
Enllaç video programa Sense Ficció «Alerta Inundable»
El documental “Alerta Inundable” posa en evidència, tal com recull la campanya Prou Urbanisme Inundable, impulsada per Ecologistes en Acció, una pràctica generalitzada d’autorització urbanística en zones de risc d’inundació dins Catalunya: una mala praxis generalitzada per part de les administracions públiques, així com de l’Agència Catalana de l’Aigua, que posa en perill la seguretat de les persones i del territori. Aquesta campanya esta impulsada per EeA en col·laboració amb moviments veïnals (Plataforma Ribera-Salines, Pla de Ponent, El Calderí, Les 3 Xemeneies) en contra de projectes urbanístics que destrueixen la natura i ignoren el canvi climàtic, amb clars interessos especulatius.
El relat del documental és valent, però, al nostre parer, incomplet: no recull de forma clara la voluntat de les entitats afectades d’obrir un diàleg amb les institucions (en el nostre cas concret amb l’Ajuntament de Cornellà) per a buscar un punt de trobada, ni tampoc que aquest Ajuntament va declinar participar o dialogar. Aquesta absència resulta significativa, ja que remet a un forat en la responsabilitat institucional i en la transparència de les actuacions del govern local en aquest cas concret.
La manca de participació de l’Ajuntament podria interpretar-se com una forma de passivitat, o fins i tot de bloqueig, davant d’un procés que afecta col·lectivament l’espai urbà i natural alhora. I la no menció d’aquest fet al documental implica que l’espectador no percebi la dimensió local del conflicte, ni el grau de desconnexió entre moviments veïnals i l’administració municipal.
Per què és important aquest punt?
Aquest assumpte no és només rellevant per a Cornellà, sinó que té implicacions generals sobre com es gestiona l’urbanisme en zones vulnerables al risc hidrològic. Alguns elements a destacar:
Crida a l’acció i reflexió final
Des de l’Associació Ribera Salines demanem una aturada immediata del projecte ARE Ribera-Salines i una revisió en profunditat del model urbanístic al Delta del Llobregat i zones de ribera inundables. Cal una modificació de la Llei d’Urbanisme que prohibeixi urbanitzar en zones amb risc d’inundabilitat i un pla de desurbanització progressiva i renaturalització de les àrees fluvials i litorals.
També reclamem un diàleg real amb l’Ajuntament de Cornellà i altres institucions implicades, on l’associació pugui aportar propostes concretes, fer-se escoltar i incidir en la presa de decisions. El documental “Alerta Inundable” és un punt d’inflexió important, però cal que casos com el de l’ARE Ribera-Salines no quedin parcialment silenciats perquè falta una veu important: la veu veïnal que demana ser escoltada, i l’administració que s’hi ha de comprometre.
Encara estem a temps perquè aquest espai no es perdi: preservar Ribera-Salines —el darrer accés lliure a la ribera del riu al terme de Cornellà— és preservar un model de ciutat diferent, més resilient, més humà. L’Associació Ribera Salines ho tenim clar i convidem a la ciutadania a sumar-se, participar i exigir. És imprescindible que l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat es posicioni i entri al diàleg, que deixi d’ignorar la memòria del fang i minimitzar els efectes del canvi climàtic amb un esbiaix negacionista que insinua que no són zones inundables malgrat els fets passats. I també que mitjans, documentals i produccions audiovisuals reflecteixin aquesta realitat amb totes les veus. Perquè l’urbanisme del futur no ha de seguir sent “salvatge”, sinó responsable, participatiu i adaptat al risc que ja veiem massa sovint.
El passat dissabte, 24 de maig, vam celebrar al Camp de les Aigües la primera edició de la Festa de la Ribera, una jornada lúdica i reivindicativa a favor de la protecció de l’última zona natural i agrícola de Cornellà de Llobregat, i reivindicar l’ús social i importància mediambiental d’aquest espai.
El dia va començar amb uns campionats de tennis taula organitzats pel Club Esportiu Popular. A continuació es va fer una taula rodona per debatre al voltant de les lluites en defensa del territori, on hi van participar la Plataforma Ribera Salines, El Pla de Ponent, Rec Comtal – La Ponderosa i l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial. La taula va ser moderada per la Comunalitat Jacaranda.
Abans del vermut vam rebre el suport de la Unio de Pagesos, que va fer un discurs defensant l’agricultura del Baix Llobregat. A l’hora, algunes entitats de cultura popular van oferir tallers pels més petits, com és el cas de Castellers de Cornellà i Diables.
La Festa de la Ribera va comptar amb un vermut i una estupenda paella popular per carregar piles per després.
Per la tarda vam poder gaudir de la música de i vam aprendre sobre el passat agrícola de Cornellà i sobre les inundacions de la mà de l’Avenç de Cornellà. També vam riure amb la petita obra de teatre de Carro de Baco i ens ho vam passar d’allò més bé amb els esplais Mowgli i Vol i Vol, els quals van mostrar el seu suport a la lluita de Ribera Salines amb la lectura d’un manifest conjunt.
Per últim, al vespre i a la nit vam ballar al ritme de Llobregat Jam i Kanaya Sound System.
Tota aquesta jornada lúdica vol posar en valor un espai tan important com aquest pel lleure de població, per la connectivitat ecològica, per l’abastiment d’aigua i per la producció d’aliments.
Des de l’associació Ribera Salines volem donar les gràcies a totes les persones que s’hi van apropar el 24 a la Festa de la Ribera, així com a les entitats impulsores:
@plataforma.ribera.salines, @clubesportiupopular_kny, @somdecor_, @diablescornella, @cornella_actitud, @ateneulanau, @salapadro
@economatlaguilla, @fundaciolabastida, @comunalitat_jacaranda, @cervesacornelia, @festeskny, @cornehools, @avenccornella, @omniumcultural, @sensefronterescornella, @esplaigavina, @ceijmowgli, @esplaivolivo, @patiblaullibres, @kanaya940_soundsystem, @maro_lebiad
Fem memòria: 1957, 1982, 1989, 2019 i aquesta última del 2024, són anys de grans riuades amb conseqüències catastròfiques pel País Valencià, un territori especialment sensible als extrems del clima mediterrani i en concret a les gotes fredes (ara anomenades DANA) típiques de final d’estiu i principi de tardor, quan l’aigua sobrescalfada del mar s’ajunta amb aires freds de l’atmosfera i genera tempestes descomunals.
Un fenomen que, amb el canvi climàtic, ocasionat per l’escalfament global a causa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà, provoca temperatures record en mars i oceans. Els experts diuen que els episodis seran cada cop més freqüents i més intensos, com desgraciadament hem pogut comprovar el passat 29 d’octubre del 2024. Una rambla, normalment seca, va assolir de forma molt ràpida un cabal de 2.282,9 m³/s (cinc vegades el de l’Ebre al seu pas per Saragossa). Dels efectes tràgics s’ha parlat extensament les darreres setmanes: centenars de morts i destrucció. Més enllà de les negligències d’actuació d’emergència, és trist constatar que quasi un terç dels habitatges afectats es van construir durant aquest segle, amb ple coneixement de causa de ser zona inundable. De fet, el 2003 el Govern de la Comunitat Valenciana va aprovar el Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova).
El veïnat de Cornellà més veterà no és aliè a “la memòria del fang”. L’episodi amb majors pèrdues humanes documentada a Espanya va ser la Riuada del Vallès, la nit del 25 de setembre de 1962, amb més de 800 morts. Catastròfica en diverses poblacions del Vallès com Rubí, Terrassa o Sabadell… també va afectar els barris de Cornellà situats vora el riu Llobregat com ara el de Riera o el d’Almeda, on l’aigua va arribar a 60 centímetres d’alçada. L’espant que van patir els habitants de les cases més velles va ser terrible. Només nou anys més tard, la nit del 20 de setembre de 1971, es produeix la major inundació del segle XX a la nostra població. Les façanes d’algunes cases del carrer Rubió i Ors ens ho recorden. Amb un cabal de 3.150 m³/s, el Llobregat va anegar els barris Almeda, Centre i Riera. L’aigua entrà a la ciutat a 80 quilòmetres per hora i assolí els dos metres i mig d’alçada. Tot i que afortunadament no hi van haver víctimes mortals, més de 20.000 veïns i veïnes en resultaren afectats directament: 6.300 habitatges destrossats, i carrers, cases i fàbriques plens d’aigua i fang.
Aquestes dues riuades van provocar fortes mobilitzacions veïnals, fruit de les quals, el 1974 el Govern espanyol finalment aprovà el projecte de canalització del riu des del pont de Molins de Rei fins al pont de l’Autovia de Castelldefels, incloent la supressió del meandre de la Marrada a Cornellà. Aquest antic meandre (que marca la delimitació encara vigent entre els municipis del Prat i Cornellà i la conseqüent disputa pels impostos del Centre Comercial Splau) era el punt dèbil de la nostra població. El 1979 es van utilitzar 849.991 m³ de terra per construir la variant del meandre i allunyar el curs del riu dels barris cornellanencs mencionats. Aquest moviment de terra va significar un punt d’inflexió per deixar de mirar el riu com un perill i començar la seva integració al terme municipal, amb actuacions com ara el traçat de les vies verdes i de les zones agrícoles actuals.
Tot i que per edat l’alcalde Balmon hauria de recordar tots aquests episodis, 50 anys més tard de l’aprovació del projecte que generava una “xarxa de seguretat” davant de riuades per a la nostra població, l’Ajuntament vol cometre els mateixos errors que han magnificat la desgràcia de la DANA de València i construir un nou barri en l’única zona agrícola que mantenim a Cornellà de Llobregat. Un projecte urbanístic aprovat al 2009 sense revisar que, per exemple, no incorpora els actuals riscos pel canvi climàtic. L’ARE de Ribera Salines, amb 2.497 habitatges, una estació de FGC i d’altres infraestructures projectades, acostaria perillosament la ciutat a la llera del riu Llobregat, una zona qualificada com a inundable per l’Agència Catalana de l’Aigua i la pròpia memòria oficial de l’ARE. Aquest és un espai que, de forma natural, actua esmorteïnt els efectes de les riuades i que serveix per la recàrrega del aqüífers, tant important també en els períodes de sequera estructurals accentuats pel canvi climàtic.
La memòria humana tendeix a oblidar ràpidament els fets negatius, però per això tenim els documents històrics, per no repetir errors del passat. El mateix Ajuntament va participar en la inauguració del monument en record a les quatre riuades més importants de la ciutat al s.XX durant la commemoració dels 50 anys de les riuades de 1971. Esperem que la tràgica DANA de València faci replantejar el projecte.
A Cornellà, com a tota l’àrea metropolitana, cal millorar l’accés a l’habitatge. Però no de qualsevol manera. Habitatge assequible sí, però no en zones de risc per a la població ni destruint el poc patrimoni natural i agrícola de Cornellà de Llobregat.
Avui, 9 de gener de 2022 a les 10:30 hores, hem celebrat a l’hort de la Bardissa el sorteig de la panera de nadal de la Plataforma Ribera-Salines de Nadal de 2021.
D’ençà mitjan desembre de 2021, hem estat venent-les a 2€ cadascuna amb un total de 100 números venuts. Això vol dir que tota la sèrie s’ha venut amb èxit i que podrem destinar la recaptació íntegra (200€) a sufragar les despeses de materials hortícoles, de comunicació i de voluntariat de la Plataforma Ribera-Salines per a paralitzar l’Àrea Residencial Estratègica Ribera-Salines plantejada per l’Ajuntament i que destruïria tota aquesta zona natural.
Amb aquesta activitat, la plataforma Ribera-Salines iniciem l’any 2022 amb nous actes i us convidem a col·laborar amb nosaltres i a ser-ne membres actius. Només amb la plena col·laboració ciutadana podrem aturar la destrucció d’aquest espai verd i agrícola que ens queda a Cornellà de Llobregat.
Les tres butlletes premiades i que per tant han guanyat una panera són:
Si heu estat guardonats amb els números premiats 23 o 57, si us plau contacteu amb nosaltres via xarxes o correu electrònic per a recollir la vostra panera el més aviat possible. La panera té, entre d’altres, bledes, alls tendres, enciam, col i menta. Afanyeu-vos a avisar-nos, són productes frescos del nostre municipi!
Us compartim algunes imatges de l’acte d’avui. Gràcies a tothom que hi heu participat!
Durant el darrer cap de setmana d’octubre, famílies i grups d’infants de l’esplai Mowgli i del Col·legi Sant Antoni Maria Claret (SAMC), ambdós a Cornellà de Llobregat, van venir a visitar i a conèixer la Bardissa, l’hort autogestionat i comunitari de la nostra Plataforma.
Vam realitzar algunes activitats de sembra i els vam donar a conèixer el nostre espai, l’àrea única on s’hi ubica i la seva importància mediambiental i per a la salut ciutadana. A més a més, de manera pedagògica els vam explicar els reptes als quals s’enfronta tot aquest espai, que podria desaparèixer per la construcció de fins a 2.500 habitatges.
Agraïm de tot cor la creixent confiança de les famílies i l’interès de les entitats que poc a poc s’apropen a la nostra Plataforma i que adopten i comparteixen amb preocupació la nostra reivindicació i objectius veïnals. Això ens anima a continuar amb aquesta mena d’activitats per a totes les edats i per a traslladar generacionalment la cura i l’estima pel patrimoni natural que ens envolta!
Si voleu plantejar-nos una visita d’aquesta mena per a grups, recordeu que la Bardissa obre cada diumenge al públic! Podeu contactar-nos a contacte@riberasalines.cat i farem el possible per ajudar-vos-hi gràcies als nostres voluntaris!
Us compartim unes imatges d’aquestes jornades (limitades per protegir el dret a la intimitat de la mainada). Oi que fa goig gaudir de tota aquesta canalla ajudant-nos a fer créixer l’hort?
A mitjan passat mes de setembre, la Plataforma Ribera-Salines va tenir un dels seus apogeus d’activitat amb la inauguració de l’hort autogestionat de la Bardissa, així com per la participació en diversos actes locals i comarcals.
El dissabte 18 de setembre de 2021 va tenir lloc als terrenys afectats per l’ARE la inauguració de la Bardissa, l’hort gestionat per la Plataforma i a disposició de tot el públic cada diumenge de l’any. Més d’un centenar de persones van assistir-hi, guiades en diversos grups pels nostres membres, per tal de conèixer quina és la seva existència i motivació: la preservació d’aquest espai únic a la ciutat i l’anul·lació del macroprojecte urbanístic que l’Ajuntament de Cornellà hi planteja amb més de 2.500 habitatges fins al 2030.
Totes les persones que hi van assistir van gaudir també d’una plantada conjunta de calçots i van poder col·laborar en la creació de testos amb ampolles reciclades de plàstic, en un intent d’apropar els valors de sobirania alimentària, d’estima pel sòl agrícola propi i de valoració positiva de la fertilitat del Delta del Llobregat en límits municipals cornellanencs. A més a més, diversos mitjans de comunicació se’n van fer ressò per ressaltar l’impacte que un projecte d’aquestes dimensions tindrà en una ciutat massificada com és ja en aquests moments Cornellà de Llobregat.
Gràcies a la col·laboració i la nostra adhesió amb la Plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, el diumenge 19 de setembre, només un dia després de la inauguració de l’hort, prop d’una trentena de membres de la Plataforma Ribera-Salines van participar de la marxa en columna fins al Prat de Llobregat amb motiu de la manifestació multitudinària de Zeroport.
L’esdeveniment fou un èxit de participació i l’organització va xifrar la participació en unes 90.000 persones, malgrat els balls de xifres habituals i les 10.000 anunciades per la Guàrdia Urbana. Va ser la nostra oportunitat de mesclar la lluita local amb la comarcal i ens va servir per estrenar diverses pancartes i els nous domassos de balcó de la Plataforma.
La funció de la Plataforma Ribera-Salines també és la de crear consciència social i de prevenció per no repetir errors urbanístics del passat. I enguany es commemora el 50è aniversari de les inundacions provocades per la revinguda del riu Llobregat de 1971, que van escombrar amb dolls de fang tot el Cornellà de baix (barris Riera i Almeda) i provocar una vintena de morts a la comarca i nombrosíssimes pèrdues materials.
És per aquest motiu que diversos membres del nostre col·lectiu van adreçar unes paraules i un discurs en l’acte de la Xarxa de Cornellà per la República davant de l’Ajuntament el dilluns 20 de setembre. Perquè si l’ARE Ribera-Salines prospera, una nova revinguda del riu en la situació de canvi climàtic actual podria cobrar-se encara més vides i danys estructurals.
D’ençà llavors, la Plataforma no s’ha aturat ni romàs adormida, sinó que cada dues setmanes convoquem assemblees obertes per a la participació de tot el veïnat cornellanenc i de la comarca amoïnat per l’ARE i el seu impacte ambiental i en la salut.
A més a més, les nostres diverses comissions de treball es reuneixen i treballen per conformar un teixit eficient que permeti fer arribar la nostra reivindicació a tot Cornellà de Llobregat. Treballem amb molta proximitat amb altres plataformes similars als municipis veïns: per tot això i més necessitem la vostra ajuda i participació!
A continuació us traiem un somriure participatiu i d’esperança col·lectiva amb diverses imatges dels actes col·lectius celebrats durant el mes de setembre!
Avui, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, una colla de membres de la Plataforma Ribera-Salines han treballat des de ben aviat al nostre hort col·lectiu, la Bardissa.
El matí ha estat d’allò més profitós per aplegar una petita collita, que ha estat ofrenada davant del monument de l’Onze de Setembre a la Plaça de l’Església, en el marc de l’acte institucional de la ciutat per la Diada.
Us en deixem un seguit d’imatges. Mireu quines hortalisses més fresques del nostre sòl agrari cornellanenc, baluard natural del municipi! Us esperem a la inauguració pública d’aquest espai el proper 18 de setembre.
L’acte inaugural de l’hort popular de la Plataforma el 18 de setembre de 2021 pretén esdevenir el símbol de lluita contra la especulació urbanística a Cornellà de Llobregat. S’hi llegirà el manifest del col·lectiu i s’hi celebraran dos tallers agrícoles aptes per a qualsevol públic.
El proper 18 de setembre de 2021 us convidem a l’obertura pública de les portes de la Bardissa, l’hort autogestionat pel veïnat de Cornellà de Llobregat i a través del qual es vol vehicular i reivindicar la protecció de Ribera-Salines, darrer baluard natural i agrícola del municipi. L’àrea està amenaçada per un macroprojecte urbanístic, l’ARE Ribera-Salines, que hi preveu fins a 2.497 nous habitatges, aparcaments, equipaments i una estació de ferrocarril en zona declarada inundable.
L’acte tindrà el seu lloc d’inici al davant de l’estació Cornellà-Riera dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a les 10.00 hores del matí. Des d’allà, caminarem conjuntament fins a l’entrada de l’hort, on hi llegirem el manifest de la Plataforma i hi celebrarem dos tallers: una plantada de calçots i la creació de testos en ampolles de plàstic reciclades per a revitalitzar encara més l’hort! També s’hi llegiran unes paraules i el manifest del col·lectiu.
Serà un esdeveniment obert, sense inscripció i apte per a famílies i per a totes les edats. Per als qui vulgueu participar dels tallers, us encoratgem a portar roba i calçat còmodes que es puguin embrutar, gorra, crema solar i també aigua per a hidratar-vos i protegir-vos bé del sol del migdia.
Us hi esperem per defensar el futur de Cornellà!
El proper dissabte 12 de juny de 2021 celebrarem l’acte de presentació de la Plataforma Ribera-Salines.
Serà a partir de les onze hores, al Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà. Per tal de complir amb les mesures sanitàries per la pandèmia de COVID-19, l’aforament serà reduït.
Us convidem a assistir-hi i a que us puguem explicar per què volem protegir el darrer espai natural de Cornellà.
Un dels àmbits en els quals la Plataforma Ribera-Salines vol tenir impacte, és en la construcció pràctica d’alternatives. Davant la constatació que els terrenys agrícoles de Cornellà són desconeguts fins i tot per la mateixa població, volem revertir aquesta situació fent-los reviure.
Per això, estem en procés d’impulsar un hort comunitari, autogestionat i assembleari. Es tracta d’una iniciativa popular que té una motivació política: estem en contra de l’especulació immobiliària i del mite del creixement sense límits.
Som molt conscients que el planeta és finit, que els béns comuns de la natura no són inesgotables, i que ens estem apropant cada vegada més a creuar l’última línia vermella. Alhora, als territoris urbans la desconnexió amb la natura és cada vegada més extrema. Sovint només la «consumim» com a espai de visita d’oci els caps de setmana, vivint d’esquenes a la natura i sense ser partícips dels seus ritmes biològics.
Per contra, a Cornellà de Llobregat tenim una història com a territori agrícola, en una de les terres més fèrtils de Catalunya, gràcies al riu Llobregat quan aquest encara conservava el seu curs i cabal naturals. Ara, tant el riu com la ciutat estan empresonats entre ciment i formigó.
Creiem que és responsabilitat comunitària plantar cara a una proposta urbanística que tan sols repeteix els errors del passat. Sembla que al Baix Llobregat, l’única proposta és l’edificació sense límits. Entenem que és més lucratiu cobrar els IBI dels pisos construïts que no pas preservar espais agrícoles -malentesos com a «improductius». Sabem que és més rendible pel capitalisme construir carreteres, que no pas deixar créixer els arbres.
Nosaltres creiem en la potencialitat de tornar a conèixer la terra. De tornar a posar les mans al sòl, d’embrutar-se de fang i de passar calor sota el sol. De recuperar, com a activitat comunitària i de teixit veïnal, el plantar llavors i veure com creixen amb el pas de les estacions. De saber del cert que la nostra canalla sabrà d’on i com neixen les fruites i les verdures que mengen.
Si teniu interès en participar en l’hort, podeu escriure’ns a plataforma.ribera.salines@gmail.com.
